El bus

Més de trenta càmeres i altres tants micròfons van ser els testimonis de la vida a bord d’’El bus’, on deu concursants es van disputar ni més ni menys que un suculent premi de cinquanta milions de pessetes. El públic era qui escollia cada setmana els passatgers que havien d’abandonar l’autobús i els mateixos companys havien de votar per fer-ne fora un d’ells.

A més d’organitzar la vida a bord pel que fa a les tasques d’intendència, cuina o neteja, els passatgers havien de passar diferents proves tant dins com fora de l’autobús. Fins i tot alguns d’ells van gaudir d’un sopar i unes copes a la ciutat de destí perquè havien estat els concursants menys votats pel públic, és a dir, els favorits.

L’estructura de l’autobús, el més gran que s’havia construït mai a Espanya, era de dos pisos. Tenia un menjador-cuina, una salsa de comunicacions amb l’exterior, una cabina aïllada de la resta per deixar anar els seus problemes, una sala de relaxació, un bany complet i un llit de set metres. A més a més, tenien un jardí “desmuntable” amb jacuzzi. En definitiva, totes les comoditats possibles.

Cada dia, durant cent jornades, s’emetien tres resums de la vida a bord en horari de matí, tarda i nit, sense ometre ni el detall més petit del que hi succeïa durant les vint-i-quatre hores. També hi havia l’opció de poder observar tot el que passava durant el dia i la nit a través de Vía Digital i Quiero TV, que van oferir l’emissió ininterrompudament.

Tot això completat amb les gales que s’organitzaven en directe tots els dilluns des de la ciutat en què es trobava ‘El bus’ i en què es decidien les expulsions de cada setmana.

Inés Ballester i Liborio García eren els mestres de cerimònies que, a més de posar al dia els espectadors sobre la vida a bord de l’autobús, conversaven amb amics i familiars dels passatgers per comentar els fets més rellevants de cada setmana. Per descomptat, s’hi van produir situacions de tota mena, la majoria divertides i sempre enfocades amb bon humor.

A més de les gales setmanals –catorze–, s’emetien dos resums diaris i especials de cap de setmana.

‘El bus’ va iniciar el seu recorregut el setembre de 2000 a Barcelona i va recórrer diversos punts de la geografia espanyola, com les ciutats de Tarragona, Saragossa, Toledo, Jaén, Granada, Jerez, Torremolinos, Huelva, Puertollano i Madrid, on es va fer la gran gala final el 23 de desembre, en la qual Sonia –la més veterana del grup– fou proclamada guanyadora. La mitjana d’audiència del programa va ser del 26,5%, i va arribar a tenir més de sis milions d’espectadors.